Rodalies Tarragona 2014?

Aspecte de les vies i les andanes de l’estació de Tarragona, la tercera de Catalunya en nombre de passatgers

Vuit del matí. L’andana que separa les vies 2 i 4 de l’estació de ferrocarril de Tarragona –estreta i amb uns accesos indecents- està plena com un ou. El tren direcció Barcelona arriba amb gairebé un quart d’hora de retard. Els usuaris hi pugen resignats camí de la feina o dels estudis.

A la mateixa hora, les portades dels diaris destaquen en grans titulars un nou contracte del govern català amb RENFE valorat en 165 milions d’euros fins al 2015 que contempla, entre d’altres aspectes, la implantació progressiva d’un servei de Rodalies a Tarragona, Girona, i Lleida. Les mateixes portades ensenyen el viatge inaugural de les autoritats al nou tram d’AVE Madrid – Alacant que ha costat 2.000 milions d’euros.

A mig matí

Dos quarts d’onze del matí. La mateixa andana de l’estació de Tarragona es torna a omplir, també de gent gran amb dificultats per pujar les escales o per accedir als vagons dels trens. Arriba el Regional Express procedent de Tortosa, carregat de turistes camí de Barcelona i d’altres usuaris que l’utilitzen per raons professionals. “Amuntegats com animals. Cada dia pitjor”, piula Twitter.

I cada dia és, si fa no fa, la mateixa història. Els viatgers pateixen el pitjor servei possible de Mitja Distància, mentre ministeri i conselleria es congratulen del compromís de RENFE per invertir a la xarxa ferroviària catalana. Combois antiquats i incòmodes, freqüència insuficient, impuntualitat manifesta, estació amb greus problemes d’accessibilitat…Els viatgers pateixen mentre es torna a parlar de la vella reivindicació de Rodalies Tarragona.

A migdia

Quarts de dues. El delegat del govern, Quim Nin, afirma que el 2014 es començarà a aplicar un servei de Rodalies Tarragona-Reus i que s’anirà ampliant gradualment pel territori, fins a Montblanc i Sant Vicenç de Calders. “Augmentar el nombre de trens i la freqüència de pas és tècnicament viable”, assegura, “i els estudis econòmics estan fets”.

Nin preveu a mig termini un canvi d’hàbits dels usuaris, si el ferrocarril millora el servei, que tindrà un impacte evident en altres mitjans de transport. En el cas Tarragona-Reus el més afectat pot ser el servei d’autobusos, també molt criticat pels usuaris.

A mitja tarda

Cinc de la tarda. Un tren vell i atrotinat arriba a l’estació de Tarragona, procedent de Barcelona. Arriba puntual i amb tots els viatgers asseguts, no còmodament, però almenys asseguts. Destinació: “Zaragoza-Delícias”. Això és Mitja Distància? Tindrem Rodalies Tarragona el 2014?

Demà ens trobem a les vuit a l’andana.

Escola Sant Salvador: el “lipdub” de la resistència

Alumnes de l’Escola Sant Salvador abans d’iniciar la gravació.

És el lipdub de la resistència. Desnonaments, risc de malnutrició… els professionals de l’Escola Sant Salvador treballen, en el seu dia a dia, amb aquestes dificultats, i amb d’altres. La crisi econòmica afecta amb força al barri, i des del centre educatiu els esforços per combatre les nombroses adversitats d’alguns alumnes es multipliquen exponencialment. S’han convertit en quelcom més que una escola. Han de fer-se responsables de rols que moltes famílies, desbordades per la situació, ja no poden assumir. La cap d’estudis de l’Escola, Meritxell Olivé, ens explica que els vincles que estableixen amb els nens del centre “van més enllà de la relació mestre-alumne”.

La seva lluita està repleta de petites grans victòries. Per exemple, des de fa tres cursos, i gràcies al suport de la iniciativa privada, han aconseguit que els alumnes gaudeixin de classes de natació en hores lectives a la Piscina Municipal de Sant Salvador. Malgrat el seu compromís i la tasca social que desenvolupen, però, no solen tenir presència als mitjans de comunicació. Són, doncs, anònims herois i heroines que malden en silenci per oferir una educació i un futur digne a les noves generacions. Són autèntics docents de trinxera que intenten salvaguardar-nos de la fractura social que la cobdícia d’uns quants ha provocat.

Els nens i nenes del centre saluden a càmera al final del “lipdub”.

Entre els nens, cares d’alegria. La setmana final del curs està repleta d’activitats: concursos, mostres de dansa i competicions esportives, entre d’altres. Però el cert és que avui els 480 alumnes de l’Escola Sant Salvador viuen un matí diferent. El lipdub que han preparat impregna de caràcter festiu la jornada. Es respiren nervis abans d’iniciar la gravació. Tothom vol que surti tot bé. Viure l’espectacle és divertidíssim, i seguir la càmera sense ser enregistrat provoca que uns quants haguem de fer més d’una carrera pels passadissos del centre. Tot un show.

Imatge del menjador de l’escola.

Servei de menjador per als casos més extrems

Per combatre totes les situacions socials complexes que, per desgràcia, formen part de la quotidianitat del centre, i que pel que sembla enguany s’han agreujat, des de l’Escola Sant Salvador han decidit mantenir el servei de menjador per als alumnes de les famílies que “més ho necessitin” durant tot el mes de juliol. Així ens ho comenta Francesc Sans, director del centre, que assegura que ell s’hi ha “compromès”, malgrat no saber encara com en cobriran les despeses (aquest és l’esperit de Sans, un home que porta 36 anys treballant en aquest centre). Per tant, doncs, estan oberts encara a propostes de finançament. Malgrat que no ens ho pot confirmar amb certesa absoluta, estaríem parlant “d’entre vint i vint-i-cinc” nens.

Fran Vélez torna a la seva escola

Tot just quan s’acaba el lipdub, una nena se m’acosta i em pregunta si sóc “el jugador del Nàstic”. Els presents riem i, òbviament, jo li responc que no. Ella es refereix, realment, a Fran Vélez, defensa del conjunt grana, que avui visita l’Escola que el va veure créixer —de fet, és el fill del conserge— per participar en el Bibliopati. L’activitat consisteix en què els professors proposin un llibre als alumnes durant l’hora del pati. El Petit Príncep i Tintín, entre d’altres, han estat alguns dels títols triats pels mestres al llarg del curs. Avui, però, és el torn de Vélez, que decideix recomanar-los Manolito Gafotas, les aventures del personatge més entranyable d’Elvira Lindo.

Els dos nans de l’Escola reposen al vestíbul del centre.

Un exemple d’immersió lingüística 

Lluitar per la cohesió social també implica treballar en matèria lingüística, i més tenint en compte que ens trobem en un país que es troba immers en una situació de bilingüisme social. És un petit detall, però al video, que tots els alumnes podran visualitzar a l’Escola el proper dijous, sonaran Els Pets i Macedònia. Música en català per dur a terme un lipdub en una escola en què els esforços en qüestions d’immersió lingüística també són constants.

Olivé ens explica que la majoria de nens, quan arriben a l’escola, “no han sentit mai parlar en català”. L’èxit del procés és una gesta, tenint en compte que es tracta d’una escola en què la llengua castellana és d’ús social majoritari, hi conviuen joves de fins a 20 nacionalitats diferents, i el 75% dels alumnes són fills de població immigrant.

No llencen la tovallola

Veure com realitzaven el lipdub ha estat una experiència molt amena, i conèixer la feinada que duen a terme a l’Escola ha estat, malgrat tot, encoratjador. Els nens han gaudit, han corregut, han ballat, s’han esbargit.  Després de compartir una estona amb ells, només queda mostrar un sentit agraïment per la tasca que hi duen a terme els prop de 40 professors, i esperem, com en tants altres centres educatius, que continuïn resistint als contratemps: als atacs de les elits econòmiques envers aquelles persones que tenen menys recursos, i als esforços per destruir-nos com a poble de responsables polítics com el ministre Wert.

No llenceu la tovallola, per moltes traves que us posin!

El jugador del Nàstic i exalumne del col·legi de Sant Salvador, Fran Vélez, fa una xerrada de llibres als estudiants (foto: Maria Antònia Cassadó)

TEXT I FOTOGRAFIES: ENRIC GARCIA JARDÍ