Voluntaris per Tarragona

15 octubre de 2011: un grup de voluntaris celebren a la Rambla Nova la nominació de Tarragona per organitzar els Jocs Mediterranis de 2017 (foto: El Punt Avui)

Els Jocs Mediterranis necessitaran d’uns 3.500 voluntaris durant els quinze dies de l’esdeveniment esportiu. Amb aquesta fita, els organitzadors de Tarragona 2017 començaran a treballar el tema del voluntariat d’aquí unes setmanes.

El primer pas serà contactar amb les persones que ja van col·laborar amb la candidatura i que van culminar el procés el 15 d’octubre de 2011 quan Tarragona va ser nominada per celebrar el Jocs. Ara es tracta de saber quina part d’aquests voluntaris continuen disposats a “fer coses” en la perspectiva del 2017.

L’organització dels Jocs Mediterranis ja te a punt un pla de voluntariat que inclourà la definició dels perfils necessaris, una crida a la ciutadania que hi vulgui participar i un procés de formació. Tot això s’anirà fent a poc a poc, tenint en compte que encara falten quatre anys i que ja n’hi ha un bon punt de partida: els que col·laboren habitualment en cites esportives. Per exemple, la mitja marató compta cada any amb uns 500 voluntaris.

Voluntaris de 2017 inflen globus mentre disposen la paradeta amb material de promoció (foto: naciodigital.cat)

La idea del director general, Ramon Cuadrat, és plantejar la creació d’un col·lectiu estable de voluntaris per Tarragona: persones que, més enllà dels Jocs Mediterranis, vulguin col·laborar en altres esdeveniments ciutadans. Amb aquesta perspectiva, volen contactar amb els voluntaris que han treballat en l’àmbit cultural (Tarragona 2012 i candidatura de la capital europea de la cultura). També es podria convidar als molts tarragonins que fan tasques de voluntariat a entitats solidàries i oenagés.

L’emprenta dels Jocs del 92

Hi ha un exemple a seguir i ben a prop: a Barcelona, vint anys després dels Jocs Olímpics, es manté l’esperit amb l’associació Voluntaris 2000, que s’ha configurat com una associació que participa a la vida pública de la capital catalana aportant la capacitat de mobilització dels seus membres.

Aquest any, per exemple, els voluntaris barcelonins participaran en cites esportives de carrer, actes solidaris, festius i culturals i grans esdeveniments com el Mundial de Natació a l’estiu.

Projecte col·lectiu

A Tarragona s’ha d’aprofitar l’oportunitat de 2017 per crear aquest cos estable de persones disposades a treballar desinteressadament per la ciutat. Un projecte que ajudi a sumar un discurs en positiu de Tarragona, d’autoestima i d’orgull pel que es fa a la ciutat i el que en pot oferir.

Deixem de queixar-nos (parlo d’aquells que no fan res i ho critiquen tot) i participem d’alguna idea col·lectiva que ens ajudi en un moment de crisi tan complicat com l’actual. Els Jocs poden ser aquest projecte engrescador, no pel pes i l’impacte de la cita esportiva, sinó pel que pot representar de canvi de xip dels tarragonins i tarragonines respecte la pròpia fortalesa de la ciutat.

La conferència més “freda” i “convergent” de Ballesteros

Fred a la sala i més polítics de CiU que mai a la platea. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros vol una temperatura gèlida per no mostrar signes de suor en la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat. I aquest dimarts, l’auditori del Col·legi d’Advocats i Farmaceútics s’assemblava molt a l’estudi de televisió on Josep Cuní fa els seus programes.

A banda del fred, que es notava especialment a la part final de l’acte, la sisena conferència de Ballesteros deixa altres imatges curioses o significatives: la presència destacada de polítics convergents. Al marge dels càrrecs institucionals (Generalitat, Port, Diputació, Consell Comarcal), van fer-hi acte de presència la portaveu municipal Victòria Forns (a segona fila al costat de regidors de l’equip de govern), el senador Jordi Sendra i el cap local Joan Basora, entre molts d’altres.

Una imatge insòlita

Una imatge de la conferència de l’alcalde Ballesteros amb els quatre logos dels partits amb representació municipal: clima de consens i diàleg

Sigui per cortesia o sigui per la necessitat a la que obliga un govern en minoria, el cert és que mai s’havien vist tants regidors de l’oposició a la conferència de l’alcalde (també n’hi havia del PP i la portaveu d’IC, Arga Sentís). Una cosa que hauria de ser normal, però que era del tot infreqüent en els darrers quinze anys (amb Nadal i Ballesteros).

Tampoc mai s’havien vist els logos dels quatre partits en una diapositiva del muntatge visual que acompanyava les paraules de l’alcalde. Una mostra del clima de consens i diàleg que, per convicció o per obligació, fan els partits amb representació municipal.

Jocs intel·ligents

I si hi ha un tema de ciutat on el clima de consens ha entrat en l’últim any és el de l’organització dels Jocs Mediterranis: l’arribada de Ramon Cuadrat a la direcció ha fet variar (i molt) la perspectiva dels grups de l’oposició. Potser per aquesta raó, Ballesteros va dedicar bona part de la conferència a la cita del 2017 i, lligat amb aquest projecte, el de la Smart City o “ciutat intel·ligent”.

Convençut que arribaran els diners de la Generalitat i l’Estat i que els Jocs seran una gran oportunitat per Tarragona, Ballesteros fa un pas més enllà i anuncia un barri smart a Camp Clar, el pla parcial 10, al costat del futur IKEA. Un barri modern, sostenible, amb un ús eficient de l’aigua i l’energia… Molt bonic als plànols, però ja es veurà si viable i realista.

El pla parcial 10 serà un barri “intel·ligent”, modern, sostenible i amb un ús eficient de les fonts d’energia

El temps dedicat als Jocs i la ciutat del futur va treure protagonisme a altres projectes, tot i que l’alcalde també s’hi va referir. Segons ell,  tercer fil, Corredor Mediterrani i Façana Marítima són tres projectes compatibles. I assegura que el nou Mercat Central obrirà d’aquí un any.

Un alcalde més “filosòfic” va clamar contra el victimisme i a favor de l’autoestima, tot assegurant que la marca Tarragona s’ha de revaloritzar i el canvi de nom de la universitat el defensa per convicció, i no per pressions alienes.

A la platea, molta representació de la societat civil: de l’Ateneu a Mediterrània, i de l’agrupació de Setmana Santa a l’AEQT. I molts professionals: advocats, arquitectes, economistes… El públic va omplir l’auditori i molts es van quedar drets a l’entrada.

S’acaba el mandat?

Era la sisena conferència de Ballesteros com a alcalde. L’última del “seu” mandat. El millor, segons el seu criteri, seria tenir governs municipals de sis anys i no de quatre. Ara, per tant, acabaria el seu primer mandat i aniríem a eleccions.

La proposta de Ballesteros em va recordar que fa anys ja l’havia sentit al mateix lloc i en el mateix context. Qui l’havia pronunciat? Ah, sí: la va dir Joan Miquel Nadal, un altre polític de raça, i convergent.

Camí del 2017 amb un nou rumb

Imatge d’unitat política al voltant dels Jocs 2017 (foto notícies TGN)

L’organització dels Jocs Mediterranis s’ha girat com un mitjó. I s’ha fet en poc temps i de manera adequada. En només vuit mesos s’ha oblidat l’etapa anterior, marcada per les polèmiques i la desconfiança respecte la feina de Mario Rigau, i s’ha presentat un nou projecte que sembla tenir el consens de tothom.

Fem memòria: el 15 d’octubre de 2011 Tarragona rebia l’encàrrec de fer els Jocs de 2017; a finals de gener de 2012, Rigau sortia de la direcció per la porta del darrera, sense donar gaire explicacions i amb el silenci ben administrat dels partits polítics. Dos mesos després, es posava al capdavant del projecte, Ramon Cuadrat, que ja havia demostrat la seva feina de gestió al Patronat Municipal d’Esports i de representant municipal al consell d’administració del Nàstic.

Amb menys estructura tècnica i de personal que en l’etapa anterior, i mantenint les seves responsabilitats al Patronat i al Nàstic, Ramon Cuadrat ha elaborat en pocs mesos el Pla Director dels Jocs. Només espera que passin les eleccions del 25 de novembre per aprovar el pla, perquè podria canviar algun dels tres representants de la Generalitat al comitè organitzador (actualment, Quim Nin, Ivan Tibau i Gemma Solé).

El Pla Director incorpora tres noves subseus ben properes com són Altafulla, el Morell i La Pobla de Mafumet i preveu inversions austeres, com ja s’ha anunciat reiteradament. D’equipaments nous, se’n faran tres: el pavelló esportiu i el centre aquàtic a Camp Clar, i el pavelló Sant Jordi a l’avinguda Andorra (compromís públic i formal del delegat del govern).

Tot i les dificultats econòmiques del moment, s’ha recuperat a l’ajuntament la sintonia política, que s’havia perdut durant molt de temps per la figura de Rigau. Els partits amb representació municipal (també Iniciativa per Catalunya) coneixen el contingut del Pla Director. També, és clar, el coneixen les altres institucions implicades: Comitè Olímpic Espanyol, Consejo Superior de Deportes, Generalitat i Diputació.

El full de ruta està traçat amb criteris de màxim rigor i austeritat. S’estalviarà tot el que es pugui. El centre aquàtic, per exemple, es preveu construir-lo en dues fases per abaratir costos i fer-lo rendible l’endemà dels Jocs.

De diners, ara no n’hi ha. Però tampoc són necessaris. El 2013 serà l’any de dissenyar i concretar instal·lacions i les obres no començaran fins a finals de 2014. De temps, sí que n’hi ha. I ara s’ha demostrat que en poc temps s’han fet moltes coses i ben fetes.

(Aquí teniu una petita galeria de fotografies d’aquell històric 15 d’octubre de 2011 a Mersin)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.